Destí

Era durant els examens de segon semestre quan vaig conèixer a la Berta. Concretament, va ser un matí de juny càlid i lleuger, quan encara faltaven algunes hores pel meu examen final de mètodes de càlcul númeric. Recordo com estava assegut repassant els resums en una de les taules del passadís de la facultat i es que mai em van agradar ni les biblioteques ni les aules d'estudi, ja que el silenci misteriosament em desconcentrava o potser fora més correcte dir, que el silenci em recordava el martiri de l'estudi. Sigui com sigui, jo estava en una d'aquelles taules, mentre els estudiants anaven i tornaven dels seus respectius examens, quan va aparèixer la Marta amb la seva efusivitat que la caracteritzava.

- Hola Miquel! Com ho portes ?

- Bé bé, aqui cardant la darrera repassada, jejeje.

- Es ben bé! Tu sempre cardant eh! - mentre ella em mirava divertida i amb aquell somriure entremaliat que sovint posava, vaig pensar que realment era una noia curiosa, sempre tan enèrgica, tan viva. Si es pogués descriure una persona amb una paraula, la seva seria "vitalitat".

- Oh, sóc de la comarca!

- Si, si, si. Com els hobbits. Si es que, vaya tela. Ufff... vaya dia que porto, saps amb qui he quedat avui ?

- Mmm... va a ser que no jajajaa

- Amb la meva amiga del xat, la Berta.

- La noia aquella que vas conèixer als fòrums de superdotats ?

- Si, aquesta. Doncs avui hi he quedat, de fet, l'haig d'anar a buscar a la Renfe d'aqui 15 minuts... Però tinc una por Miquel! I si en vez de una tía se'm presenta allà un tio d'aquests super asquerosos... ufff

- Osti, pos ja pot ben ser. Rollo diario de Patricia, ja ho veig. Jajajaja.

- Escolta, per què no m'acompanyes ?

- Ostres, però es que ara encara estava repassant...

- Va Miquel, porfaaa

- Bueno va, però perquè ets tu eh. 

En aquells moments no sabia que aquesta elecció, tan inofensiva a priori, faria que poques hores més tard obtingués el meu primer suspens a la carrera i que en una setmana hauria trasbalsat radicalment la meva vida. D'haver sapigut com acabarien les coses entre nosaltres tres potser hagués pres un altre decisió.