Acompanyava a la Berta a casa seva, seria entorn al segon dia que sortiem junts, i estava molt borratxa. Els còctels del Mambao l'havien ben tombada i en part me'n sentia una mica responsable, ja que jo era l'adult. Estàvem al portal de casa seva i ella encara no volia entrar, ja que es trobava fatal i volia esperar a veure si se li passava. Tremolava entre els meus braços tot i que no feia pas fred, segons vaig entendre era una reacció habitual en ella quan bebia massa alcohol, explicació però que no em calmava.
Ens vam asseure en un banc a esperar i jo l'abraçava preocupat i culpant-me de ser tan irresponsable, ja que hauria d'haver vist que no estava acostumada a beure tant. Ella no parava de tremolar i gemegar, mormorant com de greu li sabia tot plegat i que si us plau la perdonés, que ella de normal no actuava així. Jo assentia i li deia que es tranquilitzés, que l'estimava i no passava res.
Passada una estona vam entrar a casa seva tan silenciosament com van poguer, ja que tot i que els seus pares sabien que em quedava a dormir, només els havia vist un cop i a més, l'estat de la Berta era força lamentable. En aquells moments la Berta ja a dures penes s'aguantava dreta i jo la carregava sobre les meves espatlles. La vaig entrar a l'habitació com vaig poguer, vaig estirar-la sobre el llit i li vaig treure, primer el rellotje, després les arrecades i el collaret i finalment, les sabates, el cinturó i els pantalons. Era la primera vegada que la veia sense pantalons i m'estava excitant moltíssim, però el fet de que estigués borratxa em va deturar. Així que la vaig ficar dins el llit i la vaig tapar amb els llençols, per a continuació obrir el meu llit i posar-me a dormir, pensant en la sort que tenia de sortir amb una noia tan guapa i lamentant no haver pogut evitar que s'emborratxés d'aquesta forma.
A l'endemà, quan es va aixecar em va fer mil i un petons i em va donar les gràcies per tot i per ser com era i no haver-me intentat aprofitar ni res. Jo somreia i li deia, que tot arribaria al seu moment.
Recordo aquell dia amb nostàlgia, pensant en que ens vam fer grans massa depressa i que no vam viure masses moments com aquell. Ens va faltar més bogeria i menys sentit comú.
